En contra de les aparences, la meva intenció és ridiculitzar i desactivar l’estratègic ús de referències a personatges de ficció per part dels mass media, els quals pretenen identificar el fundador de WikiLeaks amb tot aquest projecte —quelcom que facilita tant la deslegitimació com la mercantilització. Així, aquest article qüestiona la dominant personalització de la web de filtracions en Julian Assange, tot mostrant algunes de les més rellevants diferències i/o contradiccions entre el rerefons normatiu de WikiLeaks i la pseudo-filosofia política (...) de l’australià. La meva tesi és que la justificació de la il·legal revelació d’informació secreta i confidencial com a pràctica de desobediència civil es posa en perill per la contaminació de postulats utilitaristes i neoliberals. (shrink)

La tribu de los nativos del poblado de Ses Paysses reacciona con odio y violencia ante la presencia de los extraños griegos. Nuredduna descubre en la finura de espíritu del rapsoda Melesigeno que existe un nuevo mundo que enriquece su condición humana. La gran estatua de Nuredduna, de Remigia Caubet, en el Paseo Marítimo de Palma, muestra a Nuredduna mirando al mar con la mano extendida como esperando la llegada del extranjero que la abrirá a un nuevo mundo de harmonía, (...) más universal, mucho más enriquecedor que la mirada corta que se cree dueña de lo inmediato. Este precioso mensaje del poema de Miquel Costa i Llobera tiene una evidente actualidad para Mallorca, para España, para Europa y para el mundo. Todos se ven atormentados por los nacionalismos, por las fuertes corrientes migratorias e inmigratorias, por el turismo, y, al mismo tiempo, estimulados por la llamada filosófica del hombre universal de Hegel y por la llamada cristiana a la hermandad universal. El poema de Costa es una hermosa y poética llamada a saber dejarnos llevar por la dinámica de la historia que nos mueve a superar la singularidad y abrirnos a la universalidad. (shrink)

Este artículo transmite dos ideas destacadas: por un lado, defiende la justicia y la verdad de la democracia deliberativa; por el otro, denuncia el carácter ficticio del paradigma «westfaliano». Las dos hipótesis aparecen gracias a las filtraciones éticas de WikiLeaks. De cara a evaluarlas, previamente examino de forma crítica la evolución de la concepción política de Jürgen Habermas. Mi aportación es reinterpretar su deliberacionismo como una combinación entre una teoría del poder y una de la opinión pública.

Desde la actual teoría general de la acción se han levantado objeciones contra lavalidez como saber transcendental de la Crítica de la razónpráctica. Se la acusa de haber deducido la libertad del «Faktum» moral en vez de deducir la moralidad de una libertad moralmente neutray íranscendentalmente ya asentada en el desarrollo crítico teórico. Un estudio atento de la obra revela, sin embargo, que en ella no se abandona la «reflexión» crítica y es justamente por ello que la moralidad puede entenderse (...) como la doctrina transcendental de la libertad. (shrink)

Exposición correspondiente al acto de defensa de la Tesis Doctoral del Dr. Bordas Prószynski, intitulada El pensamiento político de Josep Torras i Bages, en la que se recorre el marco histórico-cultural de la Cataluña de finales del siglo xix y de comienzos del xx, para apreciar la aportación de la persona y de la obra de Josep Torras i Bages, obispo de Vic durante los años 1899 a 1916. El resultado de la investigación ofrece una síntesis de su pensamiento político, (...) especialmente por lo que se refiere a su doctrina regionalista vindicando la tradición cristiana de Cataluña. (shrink)

La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s�haurien dut a terme tot tipus d�abusos, com destruccions d�habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, el (...) pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l�assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la �casta sacerdotal�, permetrien actualitzar la crítica envers �el civisme�, entès aquest, com l�expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d�un dels barris més convulsos d�Europa. (shrink)

La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s’haurien dut a terme tot tipus d’abusos, com destruccions d’habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, el (...) pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l’assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la “casta sacerdotal”, permetrien actualitzar la crítica envers “el civisme”, entès aquest, com l’expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d’un dels barris més convulsos d’Europa. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...) se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...) se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

From 1957 to 1973, Barcelona Zoo was transformed from a small-scale, antiquated establishment harboring very few animals, a place that was still in a poor condition following the Spanish Civil War, into a new, larger, modern, and internationally recognized institution that included up-to-date animal enclosures and that boasted one of the first dolphinariums in Europe, as well as a famous white gorilla as its icon. From its very beginning, this renovation involved an intense popularization campaign. In this paper, by describing (...) the public discourse generated throughout this transformation and by analyzing the roles played by Antoni Jonch, the director of the zoo at that time; Josep Maria de Porcioles, the then-mayor of Barcelona; and General Francisco Franco, the Spanish dictator who was head of state during this period, I will highlight how the context of the dictatorship not only authorized the new Barcelona Zoo but is, in fact, crucial to its understanding. The narratives that surrounded the renovation of the zoo focused on its civic and educational purpose, with a firm emphasis on modernity. The zoo was a modern space for learning about animals in order to become better people. These narratives were not only suitable to the policies, ideas, and aims of Porcioles’ City Council and Franco’s dictatorial regime; in fact, they completely matched them. Both local and national governments benefited from the restructuring of Barcelona Zoo and from its public discourse as a tool for social control and an instrument for their own propaganda, legitimation, and perpetuation. (shrink)

El silencio como alabanza a Dios se halla, en la teología de Maimónides, imbricado con sus consideraciones en torno a la naturaleza de la esencia de Aquél, que se revelará como absolutamente incognoscible. En Guía I Maimónides destaca que el conocimiento divino y el humano no tienen nada de común entre sí, pero aun siendo así podemos orientar nuestro intelecto hacia la consideración de Su naturaleza a través de la ‘expresión aproximativa’ , si bien ello no nos permitirá alcanzar a (...) entender Su esencia. Según el de Córdoba, alabamos a Dios a través del silencio, aunque expresamos también nuestro acercamiento a él mediante los atributos de acción y por la vía de la negación de cualquier atributo que pudiera asociarse a Su naturaleza. (shrink)

Silence as praise to God is directly linked in Maimonides’ theology to some asserts concerning divine nature which makes Him absolutely unknowable. In Guide I (chapters 50 to 60) Maimonides considers that divine and human knowledge and nature have nothing in common, but even so we can direct our mind towards God through ‘looseness of expression’ (tasāmuh), a device which, nevertheless, doesn’t allow us to grasp His essence. According to Maimonides, we worship God through silence even if we can express (...) our attempt to approach him through attributes of action and the negation of any attribute that could express an essence. (shrink)

Rationality at the Limits and the Limits of Rationality:The Question of the Integrity and Existence of the Human SpeciesThe purpose of this article is to address the question of our responsibility as human beings, by taking into consideration the intersection between ethics and science. I intend to prove that the issues raised by the existence and the integrity of the human species is a new and curious form of power founded on what I call “the principle of non-reciprocity” that unites (...) the humanity of today with the future generations. The question that I address is the following: how to act on the future of humanity so that this action can not be regarded as unfair? (shrink)

Hay muchas maneras de entender y practicar la innovación social. En este artículo queremos abordar una perspectiva concreta: la innovación social colectiva (ISC) que busca explícitamente la transformación de los regímenes socio-técnicos. A partir del análisis de dos experiencias que tienen lugar en Valencia (grupos de consumo y una cooperativa energética), caracterizamos el sentido de la transformación de las ISC y su direccionalidad. Para lo primero, se recurre al marco de las transiciones socio-técnicas, mientras que para lo segundo el análisis (...) se realiza desde el desarrollo humano. El análisis arroja diferencias sustanciales en la manera en la que las ISC entienden la producción, las tecnologías, las políticas y regulaciones, la estructura industrial, los canales de acceso y las fuentes de conocimiento, respecto de las prácticas socio-técnicas dominantes. Asimismo evidencia que sus propuestas se alinean claramente con los principios del desarrollo humano y permiten la expansión de capacidades y de agencia.There are many ways to understand and practice social innovation. In this article we touch upon a specific perspective: grassroots innovations (gi) which explicitly seek the transformation of socio-technical regimes. From the analysis of two experiences that took place in the city of Valencia (consumer groups and an energy cooperative), we characterize the sense of the transformation of the grassroots and its directionality. For the former, the framework of socio-technical transitions is used, while, for the latter, the analysis is being made through the human development approach. The analysis reveals substantial differences in the way in which gi understand production, technologies, policies and regulations, industrial structure, access channels and sources of knowledge, compared with dominant socio-technical practices. It also shows that their proposals are clearly aligned with the principles of human development and allow the expansion of capabilities and agency. (shrink)

Studie over de morele toelaatbaarheid van medische experimenten met mensen.

PART 9: GRAVITY'S ETHICSThis isn't a hospital! It's an insane asylum! And it's your fault! Shaking her head lightly, Doctor Van Tintelen leaves the room and softly closes the door. Empathy streaming through her veins, she never gets used to the unpolished grief of a patient she has to tell of inevitable death, never. She thinks, “There should be pipes to drain the tears in every room, or at least rinsing basins for grief. What a job.” The crying is that (...) of the sisters Barrio. Miranda and Monica are twins who always refer to themselves as M&M. Though Monica cries the hardest, it is Miranda who was just told that her breast cancer has spread into her liver. No more treatment available.“Don't cry, Monica, I took the risk purposely. We both knew breast cancer runs in our family. You had the test, I didn't.”“And now you see the result, Miranda, you are going to die. We aren't even fifty yet. Damn.” The irony is that the clock in the room doesn't work, its pointers silent and stiff.“Do you really think you are better off? I've never completely understood why you had the preventive double mastectomy.”“I have never felt less of a woman. You know that.”“I know, but some men felt differently about it.”The remark hurts Monica almost physically, and Miranda apologises immediately. “Sorry, sweetheart, I shouldn't have said that. The sisters embrace for the hundredth time.”“Maybe I was too much of a coward,” Miranda says, resigned, “or too proud of my breasts.” For a second she lifts the big breasts sadly with her hands. Cynically: “After all, they were my trumps in eroland.”“A coward? You? How about me?” Monica seems to calm down somewhat. “I was too afraid of the continual fear …. (shrink)

Part 10: The very old man and the sea of tears‘There is no time to waste, then, is there?' ‘He needs to be treated.’‘But he is 79 years old.’Two doctors in conflict. As happens often. The subject of the conversation is Mr Tyson, admitted to the hospital because of an aneurysm in his abdomen. Sarah Walters said ‘treat’. ‘Nonsense, too old, too risky’ is the opinion of Dr Jones. The squabble continues.Sarah: ‘So what? Does old age exclude you from society? (...) Of course we have to treat him.’‘But the investment will only last for a few years, and think of the risks, he may die from the operation. He should go home and, well, live what there is to live.’She shakes her head, her hair giving her a red aura. ‘I think he ought to have the operation.’‘I think it would be best if he should accept that time is running out, that life is finite, the whole existential rigmarole, et cetera.’‘Quite presumptuous of you to think he has not accepted that. Why? Just because he is old and did not kill himself?’ Sarah is indignant. ‘If he had done just that, we would have lamented about how we do not take care of our elderly, that society doesn't care, and that certainly there is no right to die unless your situation is totally hopeless and you're in a lot of pain. It doesn't make sense; in public health one does everything to increase life expectancy. Countries are proudly comparing themselves on the life expectancy list: mine is longer than yours. We worry because people have these unhealthy lifestyles, they are obese, they smoke, they get no exercise and they live a couch potato life. And then, lo and behold, they do grow old, in fact, and we go: …. (shrink)

The central idea of this “article” is that certain developments such as extreme simplification, the politicisation of medical ethics, the “normative industry” and “empirethics”, may seriously threaten the (future) practice of medical ethics.